Elements de qualitat en la gestió de la formació continuada. EM CATALAO.

Elements de qualitat en la gestió de la formació continuada.
Flávio Carvalho (sociòleg, i educador popular i sindical). Barcelona, primavera del 2007.
Des de una perspectiva situada en la Pedagogia de l’Oprimit, de l’educador Popular brasiler Paulo Freire (amb llarg reconeixement pels moviments socials a nivell internacional) i d’acord amb molts anys d’experiències amb la Política Integral de l’Escola de Formació de la Central Única dels Treballadors (la major central sindical d’Amèrica Llatina), crec que són cinc els elements que atribueixen qualitat a la gestió de la formació continua en el món del treball.
Primer, la “integralitat” en la dimensió política pedagògica, integrant tres elements basics, estructurants i indissociables:
• la qualificació professional o formació ocupacional pel món del treball (no només pel “mercat” de treball, cada vegada més restrictiu als llocs formals tradicionals i precaris), desenvolupant habilitats especifiques i generals tant per les noves demandes, com creant noves dinàmiques i ofertes de treball (J. Subirats) d’acord amb les necessitats legítimes dels treballadors;
• l’educació formal dels treballadors, valorant els espais de les polítiques públiques educatives i relacionant-los amb un nou model d’inclusió social des de l’escola per a joves i adults - i educant amb continguts valoratius de les seves pròpies experiències de vida;
• la formació política (sindical, ciutadana, col•lectiva i personal – aquesta última relacionada amb la pròpia concepció de qualitat de vida de cada persona) en el coneixement, comprensió i transformació de la realitat social on viuen i conviuen.
Segon, aquesta Formació Integral, considera la Construcció Col•lectiva del Coneixement, través de la capacitat crítica, dialògica i creativa de l’esser humà. L’exercici de l’alteritat (la mirada sobre l’altre, demanant i oferint el respecte a la llibertat d’expressió, i consens o dissens d’opinions) en la construcció d’un nou projecte de societat.
En tercer lloc, un repte que ha de ser planificat, sistematitzat i avaluat processalment (com un procés), amb la presència protagonista dels projectes estratègics de societat que representen les institucions dirigents, els educands i els propis educadors.
Quart, la obertura a la inclusió d’una “lectura del món” (Freire) que no oblida totes les dinàmiques d’exclusió i inclusió social en el món contemporani: gènere, joventut, cultures, territorialitats, migracions... tota la plataforma de drets humans, econòmics, socials, culturals i ambientals que es relacionen amb la centralitat ontològica del treball en la construcció d’aquesta i d’una nova societat - no etnocèntrica, no androcèntrica i no antropocèntrica.
Per últim, les dinàmiques constitutives dels grups socioculturals exigeixen metodologies i tècniques imprescindibles, que són presents als quotidians participatius dels moviments socials, de les escoles i les universitats obertes a les societats, col•lectius representants de diversitats culturals, i polítiques en si mateix (significant la paraula política en la seva essència). Per aquestes hi ha les pedagogies de la praxis i de la pregunta, les dinàmiques psicopedagògiques de grups, l’antropologia de les convivències (M. F. Martorell, de Catalunya) i els diaris etnogràfics, els temes generadors, les històries de vida, el teatre de l’oprimit (A. Boal) i una infinitat d’elements que possibiliten la construcció de nous sabers, la interdisciplinarietat dels continguts i la continuïtat de l’aprenentatge formatiu (o com deia un cantautor brasiler: “la bellesa de ser un etern aprenent...”).